Hola. Al nostre taller d’avui et mostrarem algunes de les varietats de te verd japonès més populars. No és una recopilació exhaustiva però sí significativa per a les varietats que esmentarem.
Comencem amb la varietat de te Bancha. Aquest és un te verd molt popular al Japó, que se sol prendre diàriament.
La primera cosa que crida l’atenció és l’aroma i les fulles. Una aroma suau, amb tocs orgànics molt herbacis, i unes fulles planes i rectes, d’una mida mitjana i una textura molt suau.
El mètode d’elaboració del te que tenen els japonesos defineix molt el caràcter pel que fa al sabor i aroma. Disequen la fulla al vapor, amb una temperatura molt intensa durant un període molt curt de temps. Això fa que el te japonès sigui com més de fulla bullida, amb aromes i sabors més suaus que el te xinès, però agradable i subtil al gust. És precisament aquest aspecte el que el converteix en una opció recomanable per al dia a dia, atès que entra molt bé, sense estridències de cap mena, i gens amarg.
A continuació tenim el Genmaicha, que se sol prendre sobretot a la tardor i l’hivern.
Al principi el te Genmaicha era una varietat de te més econòmica al Japó, en barrejar arròs amb trossos de fulles de te. Amb el temps s’ha tornat una varietat més gurmet a Europa, afegint trossos de crispetes i Matcha a la seva recepta original.
Aquest te japonès Genmaicha és un te verd inusual, atès el factor torrat. Tèrbol de color i persistent en regust, és molt digestiu, i un bon remei quan fa fred, aguantant molt bé anar afegint aigua diverses vegades.
La densitat de l’aroma es manté al sabor, amb un balanç més favorable per a l’arròs integral, sense oblidar-nos dels tocs herbacis del Bancha que arrodoneixen aquesta recepta tan particular.
I ara passem al Kukicha, una varietat de te japonès que s’obté de les tiges sobrants a l’hora d’elaborar el te Matcha.
En aquest cas en concret les tiges, de mida mitjana, encara conserven part de la fulla, i està lleugerament amanit amb algunes fulles soltes.
El sabor és una mica més fort que altres varietats japoneses com el Sencha o el Bancha.
És més fort pel que fa al sabor amarg, sense tenir els matisos a herba, a causa de la manca de fulla.
El Kukicha japonès és un bon te amb una personalitat pròpia marcada pel mètode d’elaboració. Bona opció per refrescar la boca després de dinar o esmorzar, ja que té aquest lleuger toc amarg típic que té el te verd.
Bé, és l’hora de conèixer el te verd Gyokuro, molt reconegut al Japó.
Aquesta varietat de te verd japonès té una sèrie de qualitats molt personals que salten a la vista i aroma des del primer moment. El color de les fulles és un verd fosc, de mida mitjana i enrotllades a mà.
El sabor d’aquest Gyokuro té una base amb tocs vegetals, amb un lleugeríssim toc amarg molt ben balancejat. És molt subtil al principi, sent persistent en el gust que deixa a la boca.
Aquest sabor es deu a la forma en què es cultiva, deixant-lo a l’ombra unes setmanes perquè acumuli més clorofil·la i aminoàcids. Un exemple de com amb l’enginy es poden replicar condicions d’alta muntanya, amb poc sol i humitat persistent.
I finalment a la sessió d’avui, tenim el te Matcha, possiblement el te verd japonès més popular actualment.
El Matcha és te mòlt a partir de fulles sense tiges. L’aroma és suau i el color és verd viu intens.
La particularitat que fa única aquesta varietat no és només la forma en què ve presentat, sinó la manera de preparar-ho.
Es prepara batent el te fins aconseguir una escuma que li dóna la seva personalitat pròpia, jugant un paper important al resultat final.
És un te suau de sabor vegetal sense estridències, en què cal controlar la quantitat a batre, atès que és un concentrat de fulla en pols.
Com tot bon te verd, aporta antioxidants molt beneficiosos per a la salut, per això la seva gran popularitat a nivell internacional.
Per concloure, hi ha altres varietats de te verd japonès, encara que aquestes que hem esmentat avui uneixen qualitat, personalitat pròpia i popularitat.
Espero que t’hi hagi ajudat la sessió d’avui. Moltes gràcies per la teva atenció i fins aviat.