Continuem en el nostre Tea Time amb una altra varietat de te verd japonès, Genmaicha. Un te verd molt famós al Japó que, com a curiositat, es considerava en el passat com de grau baix, donat que es barrejava te amb arròs. Així doncs, un “cocktail a la japonesa” que s’ha guanyat la seva popularitat per mèrits propis.

El te verd japonès Genmaicha que gaudim avui es compon de te verd sencha japonès, arròs integral torrat i trosets de crispetes, amanit amb te matcha en pols per donar-li més sabor. En aquest cas el matcha seria com una mena de setinat.

En l’aroma que desprèn al principi predomina el del te verd, sent molt suau. Preparem la infusió, amb aigua a temperatura moderada (uns 70º), que deixem reposar un parell de minuts després que arribi al punt d’ebullició. El temps d’infusió ho allarguem una mica més de l’habitual per al te verd (uns 3 minuts), per tal que l’arròs integral s’infli i acabi donant més gust a la infusió.

El seu aroma ens dona Una sorpresa d’allò més agradable  fins i tot abans d’arribar a provar-ho. En el moment que aboquem aigua ve una aroma molt agradable, i l’arròs agafa el protagonisme en aquest aspecte. En aquest moment entens el perquè del nom d’aquest te. Genmaicha significa, traduït literalment del japonès, “te d’arròs integral”.

Un sabor molt bo, suau i dens, en què es combinen tant el te com l’arròs. Es nota el gust torrat, que deixa molt bona sensació a la boca de bones a primeres. El color de la infusió és d’un verd oliva, una mica tèrbol deixant pòsit al fons de la tassa. I l’últim regust que es queda, com no podia ser d’altra manera, és el del te verd matcha, perquè no ens oblidem que estem prenent te.

Pel seu sabor torrat és una molt bona opció per ara que comença a fer fred. A més, aquesta varietat ajuda amb les digestions pesades, i en estar barrejat amb arròs té menys cafeïna que si prenguéssim un te verd pur normal.

[Best_Wordpress_Gallery id=”11″ gal_title=”Genmaicha té verde japonés”]